La Taverna Catalana

[Thry]

Gràcies Sr. Bean.

[Izambri]

Gràcies Sr. Bean.

En tot cas, Lord Edmund Blackadder, conegut com «l'Escurçó Negre».

[Thry]

Quina paraula puc haver sentit a la TV que van traduir a l'espanyol com "tiquisimiquis" i que acabava en "-punyetes" o "-conyetes"? Potser era una expressió, vàries paraules... el contexte era alguna cosa com, "ai va, fulanito, no em siguis tan "pera? para? ...nyetes"

[Izambri]

Quina paraula puc haver sentit a la TV que van traduir a l'espanyol com "tiquisimiquis" i que acabava en "-punyetes" o "-conyetes"? Potser era una expressió, vàries paraules... el contexte era alguna cosa com, "ai va, fulanito, no em siguis tan "pera? para? ...nyetes"

Vols dir perepunyetes.

[Thry]

en coneixes l'etimologia?

el meu instint em diu que aquest ús d' "en" no està molt ben fet xD

[Izambri]

en coneixes l'etimologia?

Segons diccionari.cat ve de Pere Punyetes, que, diria, és un nom fictici, però vés a saber.

el meu instint em diu que aquest ús d' "en" no està molt ben fet xD

Quin ús d'en, el de en coneixes l'etimologia? És correcte.

[Bristel]

Vaig afegir a Facebook meva amfitriona del meu viatge a Barcelona. Espero poder estar en contacte amb ella, i continuo practicant català.
I added my hostess from my trip to Barcelona on Facebook. I hope that I can stay in contact with her and continue to practice Catalan.

[ol bofosh]

I no és més que "practicar el catalá"?

[Izambri]

Malpensat... XD

[Thry]

Malpensat... XD

pensa malament i encertaràs

piensa peor y la clavarás xD

[ol bofosh]

Malpensat? No sé, em sembla logical.

Hi ha altres oportunitats per practicar el catalá sense afegir una amfitriona a Facebook.

[Thry]

*lògic

home... n'hi haurà però el català tampoc creix als arbres xD. [o sí? Izo, on puc agafar una catalanera?]

[Izambri]

Les catalaneres són catalanes prenyades de catalans que xalaran català un cop aprenguin a parlar.

Notes:
1. La frase conté una majoria absoluta d'as.
2. He estat sigquotitzat per n'ol bofosh.

[Bristel]

Malpensat? No sé, em sembla logical.

Hi ha altres oportunitats per practicar el catalá sense afegir una amfitriona a Facebook.

Hòstia.

Potser m'agrada l'Imma millor que tu.

Per altra banda, si Thry o Izambri poden ajudar-me a aprendre i parlar català a través de Skype, jo estaria més que disposat a absorbir el seu vast coneixement.

[Izambri]

—Aquest museu és una mica tètric...
—Lúgubre?
—Aqueix és a França!

[dhok]

Izambri, perquè el cognat de espanyol hacer, portugués fazer, etc., é fer i no facer o alguna cosa similar? Què va succeir al c?

[Ser]

Hei, hei, l'espanyol tenia també far i fer en temps medievals.

[Izambri]

Izambri, perquè el cognat de espanyol hacer, portugués fazer, etc., é fer i no facer o alguna cosa similar? Què va succeir al c?

Perquè el llatí vulgar del que deriva el català segurament pronunciava facere ['faeɾe], del que en derivà, en català antic, faire i, d'aquí, fer.
Però el català antic també tenia faer i faser, ambdues d'una pronunciació prèvia [fa'eɾe].

Quelcom similar passà amb el llatí placēre, que ha donat plaer en català.

[dhok]

Ahh...així, el c va desaparèixer entre vocals? O abans les vocals del front?

[Izambri]

Ahh...així, el c va desaparèixer entre vocals? O abans les vocals del front?

Va desaparèixer la <c> intervocàlica:

1. fa'cere > fa'ere > fa'er > fer
2. 'facere > 'faere > 'faire

*A faser crec que la <s> és epentètica.

I amb plaure, igual:

1. pla'cere > pla'ere > pla'er "pleasure"
2. 'placere > 'plaere > 'plaure "to please"

[dhok]

Ah, jo veig ara- és en la biblioteca de correspondència.

k → Ø / V_{i,e}

[Bristel]

Ah, jo veig ara- és en la biblioteca de correspondència.

k → Ø / V_{i,e}

Potser vaig a utilitzar aquest canvi de so en el meu conlang aquità (aquitanic?).

[Thry]

I think in plaure it goes *plàzer@ > *plazre > plaure; just like placit > *plaze > *plaz > plau; or all 2nd person plurals -atis > *-atz > -au > -eu. (i.e. ameu from amatis). The vocalization is well-known word-finally; though actually I think the 'u' in plau|re and similar infinitives it might just be an analogy with the 3rd person singular plau (or else you'd get **pler?? idk): cf. diu 'he says', from dicit, having infinitive dire that in some dialects vacillates with *diure, analogical in nature.

But -z- in general does disappear, yes, another example is raó from rationem [cf. French "raison", Portuguese "razão"].

[Izambri]

La [z] o bé és epentètica, per a facilitar la pronunciació, o bé és herència d'un estatge més antic (occitànic) o, ja començat a diferenciar-se català i occità, influència occitana de retorn.

Desenvolupaments similars els veiem, per exemple, a fa'cere > fa'er > fa'zer > fer, i a rati'one > *ra'tson > razon i razó (1237) > raon (1265) > raó; raison i raysó són occitanismes.

[Izambri]

Tot i que encara queden unes hores per a l'1 de novembre us ho dic ja: Bona Castanyada i feliç Dia dels Morts!

I per si us interessa el tema, més informació aquí.